EQUIP

Llicenciat en Psicologia per la UB.
Màster en Intervenció Psicosocial per la UB.
Màster en Psicoteràpia Humanista Integrativa Individual i de Grup a l’Institut Carl
Rogers (especialista en Psicoteràpia Centrada en la Persona de Carl Rogers i
Psicoteràpia Gestalt).
Diplomat en Focusing per l’Institut Espanyol de Focusing.
Formació en Psicoteràpia d’integració i reprocessament del trauma amb ALECES
(Mario Salvador i Carmen Cuenca)
Formació en Psicoteràpia Sensoriomotriu Nivell I al Sensoriomotor Psycotherapy
Institut.
Postgrau en Traumateràpia infantojuvenil sistèmica a IFIV (amb Jorge Barudy i
Maryorie Dantagnan)
Diferents formacions en gènere, prevenció i abordatge de la violència masclista,
masculinitats i parentalitat.
Diferents formacions en l’acompanyament psicoterapèutic.
Procés d’ajudantia al Màster en Psicoteràpia Humanista Integrativa Individual i de Grup
al Institut Carl Rogers

En perspectiva de gènere i masculinitats he treballat en diferents projectes i
associacions des del 2006:
– Tècnic d’igualtat d’oportunitats a Espais per la Igualtat
– Homes Igualitaris (AHIGE Catalunya) des del 2008.
– Tècnic de prevenció al Programa “Paranys de l’amor” de l’Ajuntament de Barcelona
– Psicòleg al Servei d’Atenció a Homes (Projecte Canviem-ho) de l’Ajuntament de Barcelona durant 6 anys
– Fundació Ires (Projecte FILS i Programa Vincula’t)
– Psicòleg d’infància i adolescència al CIRD de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet des del 2019

Des del 2006 que em dedico a treballar al voltant del gènere, les masculinitats i l’abordatge de les violències masclistes. En un primer moment des d’una perspectiva més psicosocial i preventiva (tallers, xerrades, grups, formacions, etc.) i des del 2015 com a psicoterapeuta humanista integratiu tant individualment com de grup.

La meva trajectòria professional en l’àmbit ha anat en paral·lel al meu procés personal de revisió i pressa de consciència de la meva masculinitat, identificant com el patriarcat i el masclisme m’entravessen i identificant els meus privilegis i aquelles violències que he exercit, així com poder iniciar un camí d’autoconeixement i transformació personal que arriba fins avui. Des de ben petit m’han interessat més les relacions amb les persones que allò que s’esperaven de mi com a home.

Vaig començar aquest camí impactat pel testimoni de centenars de dones que havien patit violències masclistes en l’àmbit de la parella mentre era membre d’un grup d’investigació de la universitat. És en aquest moment que em començo a preguntar on són els homes que no alcen la veu envers aquesta xacra i on començo a confrontar-me en relació amb la meva masculinitat en un procés d’autoindagació i formació personal. Serà des d’aquest moment que el tema de les violències masclistes em mou tant a nivell personal com a professional, acompanyant a persones que han patit violència així com aquelles que l’ha exercit des d’una perspectiva feminista i una mirada restaurativa.

Des de l’inici vaig sentir la necessitat de trobar altres homes que tinguessin unes inquietuds semblants al voltant de les masculinitats i on poder trobar un espai de seguretat i confiança entre homes on poder ser jo de manera autèntica. Una necessitat que sorgia d’una profunda sensació de soledat, de no encaixar en el meu entorn, de no encaixar amb allò que s’esperava de mi com a home. Un espai que trobo al 2009 amb altres homes de l’Associació Homes Igualitaris (AHIGE Catalunya) on puc continuar el meu procés personal a través dels grups d’homes i on poder traslladar tot això a l’activisme polític i social.

Durant el meu camí professional he pogut acompanyar altres homes des de diferents perspectives i en diferents àmbits. Inicialment, aquest treball estava sobretot centrat en aquella part més estructural relacionada amb com actua el patriarcat i el masclisme en nosaltres, generant privilegis i dinàmiques de poder, amb l’objectiu d’erradicar les violències masclistes a través del treball amb homes. També posant llum a com el patriarcat també genera en els homes dolor, aïllament, silenci, por i violència, entre d’altres. Un malestar masculí que es pot donar resposta en clau de transformació personal a través de la presa de consciència, la responsabilització i l’autoconeixement.

Més endavant vaig descobrir com el treball des de la cura podria ser unes de les claus en relació amb la revolució pendent dels homes. Des d’aquí vaig poder aprofundir i bussejar, també en mi mateix, al voltant de la vulnerabilitat, la cura d’un mateix, la cura dels altres i, en concret, com la paternitat pot ser un moment clau per a molts homes en el camí cap a la transformació de les masculinitats. Des de fa un temps, un tema que m’emociona i també abordo des de la meva pròpia experiència en el viatge de ser pare.